REUNIÓ D’ABRIL DELS “PÁJARUS” DE TIANA: MODIFICACIONS, IMPREVISIONS I INDECISIONS

 A la reunió d'abril, els "pájarus" que manen van portar dues modificacions de crèdit (ja n'hi van set en tres mesos). El Cap dels pardals va dir que una modificació de crèdit no és més despesa sinó tan sols modificar partides, passar diners d'una caixeta a l'altra. En part té raó, però les partides que ara es buiden són diners que no s'han gastat en el primer trimestre (com sous de personal que encara no està contractat) que van a una nova despesa. Però si l'any vinent es consolida la despesa i a la vegada el personal ja està contractat, tot plegat sí que serà increment de despesa.

Potser una modificació no és més despesa, però sí que és improvisació. És a dir, cal posar diners a coses que no s'havien previst o que s'havien dotat de manera absolutament insuficient. Hem de deixar que avanci l'any i a veure com acaba tot plegat, sobretot a partir del moment que estigui operativa la comissió de seguiment dels pressupostos. Tinc la impressió, amb tantes modificacions, que la pota de la gestió econòmica d'aquest govern té una base inestable. Els fets ens ho diran.

Però va haver-hi molta més imprevisió, com haver de retirar un punt de l'ordre del dia (el referent al nou concurs de l'Escola Bressol) "in articulo mortis" quan fa mesos i mesos que preparen el concurs. Aquest fet, a més d'imprevisió és indecisió: els pardals que manen van tenir por escènica a una revolta de part del professorat sinó s'atenien les seves reivindicacions salarials. I al final "s'han baixat els pantalons" (frase totalment metafòrica perquè els pardals només porten plomes) i han convocat una altra reunió extraordinària pel dia 9 d'abril, a una hora totalment intempestiva. Aquest tafaner estarà amatent per informar.

La imprevisió i indecisió es va viure també amb relació a la nova normativa de la piscina. Es van dir mentides: aquest cronista sap que les relacions amb l'Ajuntament de Montgat no passaven per un bon moment i que finalment els alcaldes es van reunir just abans del Ple. I es va fer un canvi sobre la marxa: sobre 2000 abonaments, en lloc que els montgatins tinguessin accés a un 20%, es va incrementar a un 30%. Trobo que el sistema que es vol implementar no tindrà tants bons resultats com s'espera i pot ser caos, més en situació de sequera (parlar de "refugi climàtic" em sembla una mica desproporcionat).

Montgat sense platges, piscines particulars buides i 2000 abonaments quan l'aforament màxim de la instal·lació és de 400 persones, dibuixen una equació de difícil resolució. També ho seguirem.

Resum doncs de la primera reunió d'abril dels "pájarus" de Tiana: els pardals es dediquen a modificacions, improvisacions i indecisions.

ARTICLE DEL "PÁJARU SOLITARI"

 

Vet aquí que el "pájaru" solitari ha fet un article que considero molt interessant i reprodueixo en el meu blog d’ornitologia ja que d’alguna manera és una contribució al coneixement del comportament dels pardals

Els socialistes estem contents que de nou puguem expressar la nostra opinió a la revista municipal, que no ha aparegut durant 5 mesos per problemes de l’adjudicació d’un concurs per la seva confecció. El Govern de Tiana no porta massa bé el tema de les licitacions, solen anar amb retard i a vegades amb conflictes. Gestionar és també fer les coses a punt i bé. És massa senzill culpar de tot plegat als treballadors.

Una majoria absoluta s’hauria de gestionar amb generositat i no amb atacs.

Avui ens preocupa l’ambient que s’està creant en les relacions entre el Govern de Tiana i els socialistes. Esperem que no sigui un contagi del que passa a altres nivells de la política. Però no és normal enganyar perquè es retiri una moció presentada al Ple pel nostre Grup, ni tampoc que un regidor del Govern ens titlli d’estafadors (estafadors, que, per cert, el van defensar en solitari fa poc quan li van fer una reprovació) a través de les xarxes, ni que s’apropiïn d’iniciatives que els socialistes hem treballat de valent (com la de fer servir un dron per la vigilància).

Cal recordar que l’any 2022, perquè el Sr. Salvatierra fos alcalde, va requerir els vots decisius dels socialistes. I a partir de la nova legislatura, li hem donat suport als pressupostos i també una moció nostra va permetre aprovar un IBI menys lesiu pels tianencs i tianenques. La nostra ha estat una oposició responsable, sovint incompresa, i que ens agradaria poder mantenir.

Miquel Santiago, l’únic regidor socialista, estic sempre a la disposició de tots. Cada dilluns, de 9:00-12:00h, us puc atendre al meu despatx de l’Ajuntament.

CRÒNICA GLOBAL O DESINFORMACIÓ TOTAL?

 

Mai hauria somiat CRÓNICA GLOBAL ser tan llegida a Tiana. I la passada setmana ho ha estat per un article, d'una tianenca, que carrega durament contra el gestor d'El Casal durant molts anys i, de retruc, el PSC. Desconeixem si tot respon a alguna cosa més que un interès periodístic, però certament l'article peca d'un error fatal d'entrada: només recull les opinions d'una de les parts (l'actual alcalde), no contrastades ni amb cap militant del PSC (ho hem comprovat) ni amb qui seria lògic haver-ho fet, com és el cap del Grup Municipal o el Primer Secretari Local.

Pel fet que algú s'ha encarregat d'escampar l'article per les xarxes, creiem que és la nostra obligació respondre a les acusacions i, donat que CRÓNICA GLOBAL no ha volgut acceptar la nostra opinió, ho fem des de les nostres xarxes, aportant informació, tota ella contrastada per la documentació que hem recollit.

1)      És absolutament fals que la darrera pròrroga del contracte per portar el servei del bar d'El Casal per part de l'adjudicatari hagués acabat l'any 2013. Tenim el document que ho demostra; són els denunciants els que han de provar el que diuen.

2)      En tot cas, l'octubre de 2013 ja s'havia aprovat l'expedient per un nou concurs. Diverses causes el van fer impossible la licitació en aquell moment: a) la situació de crisi econòmica de l'Ajuntament de Tiana que no disposava de diners per fer les obres necessàries a la cuina i amb una normativa estatal que limitava les inversions, b) l'existència d'un procés de participació en marxa (abril de 2014) que preguntava als tianencs quin model de Casal volien i c) la possible subvenció de fons europeus, a gestionar per l'AMB, per finançar l'arranjament de la Sala Albèniz i edificis adjunts (bar). Per cert, subvenció que es va aconseguir i a la que ha renunciat l'actual govern.

3)      Fins a arribar a un nou concurs hi havia dues possibles solucions: a) liquidar la concessió i tancar el bar fins que l' Ajuntament estigués en condicions d'executar els treballs previs a la licitació i b) mantenir en " interinitat" al concessionari anterior. No hi havia legalment possibilitat d'adjudicar el servei a un altre per adjudicació directa o contracte menor i mai aniria més enllà d'1 any

4)      Es va optar per aquesta darrera sortida, ajustada a dret. En tot cas, és revelador que tots els grups municipals eren coneixedors de la situació, i no van plantejar iniciatives diferents. Fins i tot, el mateix Sr. Salvatierra llavors a l'oposició, des de l'any 2016 i fins que va ser alcalde l'abril de 2022 (per una moció de censura amb el suport imprescindible del PSC) no va presentar cap moció ni cap pregunta amb relació a aquesta situació, durant més de 6 anys, malgrat la seva àmplia activitat de control al govern!

5)      Si la situació era tan manifestament il·legal, com es vol fer creure, per què el senyor Salvatierra ha tardat més de dos anys en reaccionar. Encara més, per què l'alcalde Salvatierra va demanar al gestor del Casal (quan es jubilava el novembre de 2022), que continués portant el bar fins passat l'estiu de 2023? Si tan il·legal era la situació, com és que no només no la va tallar de soca-rel sinó que va demanar a l'adjudicatari que prosseguís uns mesos més?

6)      Parlar d'un forat de 90.000 euros és fals. En ton cas, seria la quantitat bruta acumulada des de la pandèmia de la qual cal detreure diverses factures que l'Ajuntament deu al concessionari i que encara estan en discussió per la seva compensació. De fet, el 4 de febrer de 2024 l'Ajuntament presenta una liquidació de 65,976,60 euros, lluny dels 90.000 euros del titular de CRÓNICA GLOBAL.

7)      Aquest deute s'ha acumulat després de la pandèmia. La pregunta és què ha fet el Sr. Salvatierra pel cobrament d'aquest deute des d'abril de 2022, que és alcalde. Pot demostrar documentalment que en algun moment anterior a la licitació hagi reclamat el pagament del deute? Aquest suposat forat s'ha generat quan el PSC no tenia responsabilitat de govern.

8)      L'article acusa l'antic concessionari de punxar la llum i l'aigua. És una acusació molt greu, de la que si es tenen proves, s'ha de portar al jutjat en lloc d'escampar-ho per les xarxes.

9)      El PSC de Tiana va voler agrair al Paco i la Conxi els seus anys de dedicació al poble, sentiment ben segur compartit per molts tianencs, mitjançant un dinar que no va fer servir ni un euro de fons públics. Quin mal hi ha en això? L'article parla de proximitat política amb l'empresari, de manera maldient, quan hem demostrat en els punts anteriors que cap govern posterior al d'Ester Pujol va tenir interès a fer la licitació de manera immediata, que fins i tot el Sr. Salvatierra va demanar perllongar la situació quan el concessionari es va jubilar i quan el suposat forat econòmic, s'ha creat després dels governs socialistes.

10)   Finalment, tot el que hem dit en els anteriors punts ho podem demostrar documentalment

 Un cop llegida aquesta nota, tothom és lliure de continuar pensant si la raó la té l'article de CRÓNICA GLOBAL o bé els fets són com hem explicat nosaltres. Era la nostra obligació fer-ho i ho hem fet i no deixarem de lluitar perquè una acció de govern impecable per part de l'alcaldessa Ester Pujol i del seu equip, en un moment crític (tant econòmic com polític), es vegi mínimament enterbolida per un article esbiaixat i no contrastat, amb obscurs tripijocs darrere. Que tothom prengui nota; nosaltres, i tant que ho hem fet!

 

ELS PARDALS NO VAN TENIR BON DIA

 

Com saben els seguidors de les meves investigacions ornitològiques, a la gàbia de Tiana hi ha 8 pardals que són els que ara manen. El seu cap va estar molt desafortunat en les seves intervencions arrel l'adjudicació del bar d'El Casal. En primer lloc, parlar en públic de suposats tripijocs de l'anterior concessionari amb l'electricitat i l'aigua, sense aportar cap mena de prova, és com a mínim lleig. Com també ho és parlar d'un deute de 90.000 euros quan hi ha un acord de la Junta de Govern Local de 22 de novembre de 2023 que reconeix un saldo a favor de l'Ajuntament de 65.976,60 euros, malgrat que encara hi ha diverses factures a l'aire. En què quedem, 90.000 o 65.976,60?. La diferència és prou significativa. Crec que el cap dels pardals hagués d'haver estat més curós.

On va fallar per complet el cap els pardals és quan va barrejar públicament qüestions personals del reclamant, en afirmar que pel que sembla no havia aconseguit tampoc l'adjudicació d'un altre servei privat. Molt malament, cap dels pardals. Prou va patir vostè quan la darrera alcaldessa d'ERC va barrejar el seu paper de regidor de l'oposició amb la seva feina al Departament d'Acció Climàtica perquè ara vostè faci el mateix o molt semblant. Crec que haver-ho patit en carn pròpia hauria de ser suficient per foragitar aquestes pràctiques de l'Ajuntament de Tiana. No anem pas bé per aquest camí.

També una pardala del grup va atacar durament a tots els "pájarus" socialistes, amb crítiques d'accions passades quan no se la veu en massa bones condicions de resoldre els problemes salarials de l'escola bressol. Escampar merda és també una tàctica prou coneguda, però no sembla oportú fer-ho a un Ple en el qual el "pájaru" solitari socialista havia fet veritables esforços (fins i tot, baixades de pantalons) per tirar endavant les mocions que va presentar. Per cert, dues d'elles (la de millora del transport a La Virreina i la d'introduir condicionants per les millores socials als treballadors dels contractes de serveis de l'ajuntament) van ser aprovades per unanimitat. Un veritable èxit!

Finalment, altres dues curiositats de la darrera reunió de març dels "pájarus" de Tiana. Tot just després d'haver aprovat un intens "Reglament municipal d'ús de la llengua catalana de Tiana" que diu, entre altres coses, que les actuacions internes de l'Ajuntament de Tiana s'han de fer en català, resulta que una regidora pardala es va dirigir al públic, al seu torn de preguntes, en castellà. A mi personalment em sembla bé que parli com vulgui, però una mica contradictori sí que és. O no?

La segona curiositat: vet aquí que al Ple hi ha un expert en dret administratiu, tal com es va declarar a si mateix el flamenc. És bo saber-ho, perquè no en teníem coneixement. S'escau aquella dita: "Quod natura non dat, Salmantica non præstat".

ESTEM DAVANT D'UNA VARIETAT "PLORAMIQUES"?

 

Porto des del mes de novembre observant el comportament dels "pájarus" en les seves reunions mensuals, però no he avançat res fins a estar ben segur dels resultats de les meves investigacions ornitològiques. Però després de la reunió de febrer estic en condicions d'afirmar, amb tot rotunditat, que l'ocellot no adscrit a cap família és un flamenc (Phoenicopterus roseus) varietat, ploramiques. Penso que és una veritable troballa científica haver descobert la presència d'aquesta "pájaru" per primer cop a Tiana. Se sabia que hi ha flamencs dins de la fauna tianenca, però no "ploramiques".

Com he arribat a la conclusió que és de la varietat "ploramiques"? Molt senzill: és un "pájaru" que va lamentant per tots els racons que no se li respecten els seus drets (quan ell s'ha passat per l'arc del triomf els drets d'un partit i dels seus votants) perquè no li deixen dir la seva en la revista; en canvi, mensualment és convidat al debat de la ràdio i no hi va mai. És a dir, quan no pot plora i quan pot, no vol. Aquest comportament m'ha creat alguns dubtes, que aniré esbrinant, però també podríem estar davant d'un exemplar de la varietat "miedicus", ja que sovint hi ha encreuament entre varietats.

El que si és cert que és un cas únic en tota la història dels "pájarus" de Tiana, ja que amenaça a tort i a dret. Pel que diu (no massa fiable) ja ha presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya i a la Síndica de Greuges de Tiana; i el darrer Ple, va amenaçar a portat l'alcalde a la Fiscalia. Renoi, només li queda anar al Constitucional i a Estrasburg. Hem de reconèixer que estem davant d'un cas únic de "pájaru" que entén que la seva política d'oposició implica emmerdar la troca tant com pugui.

He arribat a la conclusió que a cada reunió mensual fa un numerat o altre per després poder penjar el vídeo de la seva actuació a les xarxes socials, amb centenars de milers de seguidors (potser més fins i tot dels fidels que van presencialment al Ple).

El que passa amb aquesta mena de flamencs és que tant anar pels aiguamolls, a vegades tenen els peus de fang i no sigui que alguna d'aquestes actuacions se li giri en contra. No oblidem que va estar compartint el mateix niu amb el pardal al qual ara acusa de tot; no crec que el pardal sigui tan dolent ara ni fos tan bo abans, que hagi partit una transformació radical. Però l'ornitologia és un camp interessant i us prometo continuar amb les meves mocions.

Per cert, li van aprovar per unanimitat una moció en favor de la infermeria. Perquè després faci el ploramiques! Clar que si no fos per raons de lligams molt propers, no entenc massa aquest posicionament (ben merescut, per cert) i l'oblit de casos com els treballadors de Danone, els pagesos, els mestres, els policies, els metges, els treballadors amb salari mínim, els jubilats, els desnonats per un deute de 80 euros, etc. Em sembla bé donar suport als col·lectius maltractats, però si ho fem amb tots segurament els plens durarien  setmanes.

Seguiré. Malgrat tot!

ELS PÁJARUS MENTIDERS

 

L'anomenat "ocell mentider" (el seu nom científic és Menura alberti, que ja té nassos; si no em creieu, busqueu a Wikipèdia) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Menuridae endèmica de les selves humides subtropicals de l'est d'Austràlia. Fins ara només s'havia trobat en una petita regió fronterera entre Nova Gal•les del Sud i Queensland. No obstant, aquest ornitòleg, que estudia l'avifauna de Tiana, té fonamentades sospites que aquí també han aparegut "pájarus mentiders", i no només al Ple de l'Ajuntament. Intentaré explicar i justificar les meves darreres troballes ornitològiques.

Primer uns antecedents. Resulta que els pardals, amb la seva majoria aclaparadora, van aprovar inicialment pujar l'IBI un 24%. El "pájaru sociata", que no havia votat a favor, va treballar el tema, va presentar una reclamació dins el termini i en la forma escaient durant el període d'informació pública, va saber negociar i va arribar a un acord amb el Govern per, de moment, reduir a la meitat la pujada per 2024. I vet aquí que això que semblava una bona notícia ha desfermat la ira del flamenc i de l'àguila de Sant Joan, que van escampar per les xarxes coses com:

Al veure aquest comportament em vaig preguntar: estarem davant la presència de pájarus mentiders a Tiana?. I vaig fer el següent estudi:

Suposem una propietat amb un valor cadastral de 300.000 euros. El que es pagaria els anys 2024 i 2025, fent un comparatiu entre la proposta inicial del govern de Tiana (0,671%) i el que determina el pacte propiciat pel PSC (0,604%), i obert a altres grups,  és el següent:   2024 2025 Segons proposta inicial del Govern (0,671%) 2013 € 2013 € Segons pacte amb el PSC (0,604%) 1812 € 2013 € TOTAL 3825 € 4026 €  És a dir, reduint la pujada de l’IBI al 12% a l’any 2024 e igualant al 2025 la puja inicialment prevista (suposant que no es torni  a negociar ja que ha de passar de nou pel Ple) de cap manera hi ha un increment, sinó que s’estalvien 201 euros en el cas de una propietat de 300.000 € de valor cadastral. En cap cas un augment com alguns diuen.

Per tant, segons els resultats de l'estudi, estem davant de pájarus mentiders perquè si l'any 2024 es paga un increment que és la meitat del inicialment aprovat i el 2025 el que està (de moment) previst és que s'iguali, és impossible que l'increment en dos anys sigui el mateix ni molt menys un 25,44%.  És a dir, l’any 2024 es pagarà ben segur menys; l’any 25, com a molt igual amb pacte que amb sense pacte. Només cal saber fer els números i conèixer les bases de l'IBI. I tampoc cal insultar.

Per tant, que NO US ENGANYIN amb números que no són veritat ni en suposades iniciatives ciutadanes quan resulta que un pájaru regidor coneix amb exactitud quantes firmes s'havien recollit al moment que va vomitar les seves paraules. El fet és que amb el pacte entre pardals i el pájaru sociata, l'any 2024 es pagarà menys del previst i el 2025, com a molt, el mateix.

I si algun pájaru creu que estic errat, ho discutim, però sense insults si us plau. Només soc un humil ornitòleg.

LA BANDA DELS QUATRE (BÉ, DE TRES MÉS UN)

 

Cada reunió plenària mensual dels "pàjarus" de Tiana és una nova ocasió per estudiar complexos comportaments que ens endinsa en el món apassionant de l'etologia ornitològica. De fa temps se sap que "pájarus" de la mateixa espècie s'ajunten en bandes per fer segons què (per emigrar o per menjar, per exemple) però fins ara no s'havia descobert que exemplars d'espècies diferents anessin totes a una per fer alguna cosa.

Aquest estudiós dels "pájarus" sospitava alguna cosa semblant per anteriors reunions, que va quedar plenament demostrat dimarts passat. Vet aquí que quatre exemplars d'espècies de característiques oposades (la perica independentista, el cardenal espanyolista, el gavià republicà i el flamenc dit independent, però que va ser titllat de trànsfuga pel pardal president de la trobada) van tots a una. Fins i tot, i donat que l'oposició no s'esgota amb aquesta banda dels quatre, no conviden al cinquè “pàjaru” (que és socialista), al que li fan "bullying"

La darrera ocurrència que han tingut la banda dels quatre (bé, tres més un) és voler reprovar a un pardal, demanant que es retractés públicament i que s'abstingués en un futur de fer un ús indegut de les seves xarxes i finalment que renunciés al seu càrrec. Tot això ho van maquinar d'amagat durant dues setmanes, i quan ja ho tenien donat i beneït, van enviar al gavià de missatger per a convèncer al cinquè regidor de l'oposició (al "pájaru" sociata) perquè formés part de la banda.

El "pájaru" sociata va dir al missatger que aquestes no eren maneres i va fer uns suggeriments, que fins i tot li van semblar coherents al gavià. Però es veu que la resta de la banda li va dir que tururut i la moció la van presentar tal qual. La van llegir fent duo (a manera de duo Pimpinela) el cardenal espanyolista i el gavià republicà mentre la perica i el flamenc callaven, potser una mica avergonyits. Tot plegat molt ridícul perquè si els pardals tenen majoria absoluta i no hi havia la més petita possibilitat d'aconseguir res contra en Pau  (els pardals no votarien en contra d'un dels seus, lògicament), ja em diràs per què ensenyar inútilment el culet (que els ocells, com a vertebrats que són, també en tenen).

I es va desfermar una petita tempesta a la gàbia. El "pàjaru" sociata es va mostrar contrari al procediment de la banda dels quatre (bé, tres més un) per raons de forma, però sobretot de fons perquè el Ple no hauria de ser el lloc pels atacs personals. No obstant això, tant el pardal en cap com la pardala sub-cap van repassar ben repassats als de la banda i finalment el pardal afectat va fer una intervenció bonica, parlant de valors. Gran part del públic assistent i les xarxes han deixat ben palès el rebuig a l'intent ridícul i injust de la banda dels quatre (bé, tres més un).

Més enllà del cas concret que hem analitzat, a aquest ornitòleg tafaner l'interessen molts les raons de tan estrambòtica associació. Costen d'identificar i la banda no sembla tenir altre objectiu que votar que no a tot l'important i posar bastons a les rodes. Ho seguiré amb molta atenció perquè de persistir en aquest comportament, sembla que d'aquí a quatre anys el més probable és la desaparició per sempre de la perica independentista, del cardenal espanyolista, del gavià republicà i del flamenc dit independent. Són espècies en evident perill d'extinció, però que ara per ara no mereixen cap figura de protecció.

I perdoneu que deixi per ara aquest tema perquè aquest ornitòleg ha d'estudiar l'àguila cuabarrada, molt més interessant que la banda dels quatre (bé, tres més un).